ROMANÇO LITERARI 34 / VISITA AL CENTRE PENITENCIARI CASTELLÓ II

Acabe d'arribar d'Albocàsser. Del Centre Penintenciari Castelló II. Aquesta vesprada m'hi he reunit amb les persones que fan activitats a l'EPA del centre. Intens. Dur. Colpidor. El tracte exquisit, per part dels alumnes i per part dels professors. Només fan classe al matí, però els professors en pes (almenys la majoria d'ells) han assistit a les xarrades. Gràcies. Als alumnes també gràcies, perquè han vingut voluntàriament. Com que no es tractava de parlar d'una obra concreta, he començat dient algunes coses del procés de creació i després he intentat que foren ells els que preguntaren el que els interessara. En les converses (he parlat amb dos grups per separat) han aparegut coses molt interessants. En les dues sessions algú ha dit que dins d'aquelles parets es tancaven històries personals per escriure mil i una novel·la. És cert. Però també és cert que n'hi ha mil i una fora d'aquelles parets. També m'ha cridat especialment l'atenció la intervenció d'un home d'uns quaranta anys. Jo comentava que els contadors d'històries ens inspirem en la vida real, que de vivències quotidianes que han tingut diverses persones com a protagonistes, confegim personatges per acumulació de fets extraorinaris. Ha estat aleshores quan l'home m'ha tallat per preguntar-me si considerava que ells eren persones o personatges. No hi ha lloc al dubte. També m'ha cridat l'atenció que s'hagen interessat per la manera de donar eixida als textos. Als seus textos. Diuen que allà tenen molt de temps per a llegir, i per a escriure. I és cert. Abans d'entrar he estat mirant els murals que hi havia al passadís, amb dibuixos, poesies i narracions fetes per ells. Poesies intenses, farcides de sentiments. De sentiments que els eixien de ben endins. Narracions sagnants. Potser amb poca traça literària algunes, però d'un valor impagable.
L'experiència, enriquidora, tot i els quilòmetres. Cent seixanta d'anada i uns altres tants de tornada. Gràcies als alumnes (no interns, no pressos, no presidiaris, no reclusos) i gràcies als professors, per donar-me l'oportunitat d'estar amb ells. I una demanda. Ja he dit que lligen molt, i tenen pocs recursos materials. Si algun editor (o llibreter, o particular) vol fer un paquetet i enviar-lo, ho pot fer a la següent adreça:

CENTRE PENITENCIARI CASTELLÓ II
A l'atenció de l'EPA Albocàsser
Paratge Mascarell, accés CV-129, km. 15
12140 Albocàsser (Castelló)

Al final de tot, un home d'un poble al costat del meu, m'ha demanat per favor que li enviara algun llibre en valencià, perquè si falten llibres en general, en valencià són pràcticament inexistents. Aquest paquetet el faré jo, i li'l faré arribar només puga.

Fins la pròxima, amics.