dimecres, 15 d’abril de 2009

FUTBOL ÉS FUTBOL

Totalment tòpic. Crec que al primer que li ho vaig sentir dir fou a Vujadin Boskov. Ahir el Barça va complir el tràmit de Munic (tràmit a Bavaria contra el Bayern a sa casa?), i jugarà les semifinals contra el Chelsea. Ja ho ha dit el Pep Gurdiola moltes vegades: si no alcen res, la temporada haurà estat magnífica pel que fa al joc, però ningú no els recordarà d'ací a uns anys. Ja se sap: futbol és futbol, i futbol són títols. Però, n'estic segur, algun trofeu guanyaran. I no només la copa, que seria un premi menor.

Posats en això, tothom recordarà moments mítics: el gol de Koeman a Wembley, els de Eto'o i Belletti a París, els finals de Tenerife... Jo, que sóc poc mitòman, tinc tendència a recordar accions secundàries, oblidades per la majoria, de jugadors que no han tingut mai l'etiqueta de grans superestrelles, però que amb la seua aportació van fer possible que altres, posteriorment, es posaren els galons que en justícia haurien de compartir. Us recorde dos d'aquests moments, que tinc gravats a la memòria: el gol de Bakero a Kaiserslautern que va fer possible guanyar la Copa d'Europa del 92, i el de Guillem Amor al Bernabeu que suposà posteriorment la lliga 93-94.