dijous, 19 de març de 2009

MICRÒNIQUES 10 / INTIMITAT

INTIMITAT


La colla d'adolescents xarra en veu molt alta a la porta de ca la xicota que ha d'arribar més aviat. La resta, han anat a acompanyar-la. Els pares no hi són, perquè tenen un treball nocturn. Les dotze és l'hora fixada i la filla compleix la regla escrupolosament. Les companyes, que tenen una mica més de solta, s'han avingut a acabar el conclave de manera que l'amiga puga gaudir de la reunió. És a casa i és amb elles. Poden continuar garlant i rient, saltant i corrent, amb la vitalitat que porta l'edat. El veí d'enfront ix i seu al portal. S’encén un cigarret. Quan li crema els dits, el llança i n’encén un altre. Després, un tercer. Tot fa pensar que s’hi estarà fins que les joves marxen. La presència de l'adult els ha estroncat la conversa, i decideixen que val més deixar-ho estar. Se’n van . L’endemà se succeeixen, si fa no fa, les mateixes maniobres. La colla es considera fiscalitzada, i es dispersa només l’home encén el segon cigarret. La tercera nit les adolescents se senten intimidades des del principi: observades de manera inequívocament sòrdida per aquell adult molest. Decideixen plegar només veuen el veí eixir per la porta. En arribar a casa, la més poruga no pot estar-se de contar als pares el que des de fa uns dies està passant. Posats en contacte tots els progenitors, mica en mica emboliquen la troca. A la simple presència de l'adult s'afigen un grapat d’accions libidinoses i actituds procaces. Acorden que les xiquetes, pobretes meues, es reunesquen en qualsevol altre lloc on no puguen ser molestades per aquell degenerat. I això només com a maniobra preventiva, perquè també decideixen d'establir un sistema de control discret i rotatiu, per si aquell depravat els busca la volta i les ronda per altres llocs que solen freqüentar. Ja saben ells, com se les gasten els pederastes!

L'home no torna a fumar mai més, ni a la porta de casa ni enlloc, perquè és una activitat que li desagrada. Cada dia, quan es gita a la mitjanit, ho fa amb la satisfacció de saber que el seu fill de quatre mesos no es despertarà plorant per culpa dels crits estridents i les rialles forasteres d'una colla de mocoses cretines i mal educades.