La setmana passada vam tindre un tastet un tant enigmàtic. El poema era d'Agustí Bartra. Sísif, porta per títol. I el cantant que l'interpreta és el Miquel Pujadó.
Aquesta setmana anem directes al gra. Un poema de Marc Granell: Madinat-At-Turab. És el nom àrab de València, i em sembla una peça paradigmàtica d'aquest sentiment d'amor-odi que molts sentim per la ciutat, tan nostra i tan aliena, tan amant i tan esquerpa. Tot això amarat amb la saviesa lírica de Marc, és clar. La podeu escoltar musicada, en veu de Rafa Xambó, punxant ací.
Estesa sota el sol despietat del migdia
enllà lluny et contemple, ciutat de la vergonya
ciutat de fang fet falsa esplendor de misèries
amagades sota el fum del foc de l’artifici.
Ciutat de serps i rates coentes i terribles,
per tu passeja lliure la ignomínia més fonda
i rep la traïció homenatge cada dia
dins els cors bondadosos dels teus fills estimats.
Has venut la memòria com qui ven taronges
per un plat de llentilles podrides que et foraden
el ventre a poc a poc com metralla fins a obrir-te
soterranis de fel on pul•lulen les panteres.
En tu he nascut i en tu visc i per això t’estime
i per això t’odie amb el fàstic més roent,
tomba perfecta i desolada que lluny contemple
al sol estesa, mort de desig i viu d’horror.
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada