EL TASTET 13 / JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Repetim amb Papasseit. Ho sent, però m'agrada tant... A més, aquest poema serveix per analitzar diferents propostes. Podreu trobar ací la peça musicada per Joan Manuel Serrat i per Xavier Ribalta, i recitada amb acompanyament musical per Ovidi Montllor. Al meu entendre, només l'Ovidi l'encerta. Serrat i Ribalta fan una música que no s'adiu en absolut al vitalisme i a l'optimisme que traspua el text. Però potser estiga jo equivocat. Podeu dir la vostra.

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.