dimecres, 17 de desembre de 2008

ROMANÇO LITERARI 16 / MÉS IDEES I MÉS PARAULES

Bé, en principi aquest romanço hauria d'haver aparegut ahir, i també en principi hauria de versar una altra vegada sobre les millors obres de la literatura universal contemporània. No vaig actualitzar ahir perquè tenia coses inajornables. I ara no sé ben bé si continuar amb això del rànquing perquè l'acceptació de la setmana passada va ser boníssima: zero comentaris; zero aportacions. Potser qui havia de dir alguna cosa ja ho ha dit. Jo continue el calendari. Avui i el dimecres 24 podreu continuar fent suggerències, i quan canviem d'any ja veurem el que fem. El llistat el trobareu en aquest enllaç.

Parlem d'assaig. Divendres passat vaig estar a Castelló de la Ribera (sense perdó) per assistir a la presentació d'Idees i paraules, de Tobies Grimaltos. Ja us n'he parlat. A més dels discursos, que van estar d'allò més bé, hi vaig trobar amics blogaires als quals no coneixia en persona. Foren, per ordre d'aparició al meu blogroll al moment de la redacció, Marta Insa, Emili Morant, Kirikú (no he trobat el teu nom enlloc, i si l'he de buscar molt supose que no voldràs fer-lo públic) i Ricard Peris. Sempre estranya una mica, posar un cos i una gestualitat a les coneixences virtuals. Però en tots els casos, sense excepció, em vaig quedar amb ganes d'estar una estona més amb ells. Llàstima que no em poguera quedar a sopar.

Però al que anàvem. Al llarg de la presentació, tant Tobies com Gustau Muñoz com Xavier Sierra reflexionaren sobre si Idees i paraules era més literari o més fiòsòfic. Jo, a hores d'ara, no sabria què dir-vos, i ja us avance que al final del post tampoc no donaré una solució. És feina de filòsof, i jo amb prou feines em puc considerar literat.

El lloc que ha d'ocupar l'assaig dins de la literatura sempre ha estat difús i arrimat al marge de la no-literatura. De fet, alguns teòrics consideren que només narrativa, lírica i dramatúrgia ho són, en sentit estricte, mentre que l'assaig és un híbrid a mitjan camí entre la literatura i els textos expositius i argumentatius. Convencionalment, es considera que un text és literari quan té una finalitat eminentment estètica. Però les fronteres, com passa sempre en les disciplines humanístiques, són subtils.

L'assaig té una finalitat estètica, però també necessita d'una base epistemològica sòlida, d'una argumentació que sostinga les tesis defensades, i d'un vessant expositiu que situe mínimament el lector no especialitzat. D'altra banda, un text de qualsevol dels altres tres gèneres literaris, per neutre que intente ser, sempre estarà modalitzat, de tal manera que esdevindrà argumentatiu (en major o menor grau). I fins i tot, els (mals) novel·listes, de vegades no poden estar-se'n, de vessar una excessiva documantació en les narracions, amb la qual cosa el text narratiu arrossega un (espuri) caire expositiu.

Rellegesc el paràgraf anterior i em fa l'efecte que no he aclarit res i ho he embolicat una mica més, si cap. No patiu. La solució, a Idees i paraules. És sens dubte assaig, i és sens dubte literatura. Perquè per a mi, la literatura és allò que lliges únicament per deport, per plaer, sense cap intenció d'aprendre res. Tot i que n'aprendreu. Sobretot a pensar, a bandejar dogmatismes i alguns atavismes prejudicials (i perjudicials). Em podríeu retreure que llegint novel·letes, o poemes, o obres de teatre també s'aprén, amb la qual cosa abraçarien el camp d'allò expositiu... I ja ho em tornat a embolicar!

En fi, que llegiu, siga el que siga. I sobretot, llegiu Idees i paraules. Només he trobat un defecte a l'obra: el títol. No és que no m'agrade, és que me n'agrada més un altre. Tobies sap quin és (ell mateix el tenia pensat, i el va deixar caure, com aquell que no vol, al seu parlament). Jo no el diré. Algú s'atreveix a endevinar-lo? Al bloc Vista parcial trobareu una pista boníssima.

1 comentari:

Vista Parcial ha dit...

Moltes gràcies Urbà, una altra vegada. Crec que estic competament d'acord amb allò que dius als paràgrafs quart i cinquè. Tan debò ferem d'això una disputa espúria.