dilluns, 17 de novembre del 2008

Sis coses sense importància que et fan feliç

Mai no he seguit les rodes epistolars aquelles en què se't demana que escrigues a no sé quantes persones perquè s'acomplesca no sé què. Ací, al bloc, voluntàriament o involuntàriament també he trencat alguna roda. De vegades per mandra, de vegades perquè no m'he enterat que en formava part, i de vegades perquè no m'ha vingut de gust. Però ara m'abelleix de fer-ho, perquè em sembla una proposta bonica i perquè m'ho demana la Marta Insa, que tan amable ha estat sempre en els seus comentaris envers el meu blog i envers la meua obra. El que més hem costa, de veritat, és buscar els sis amics a qui endegar la mateixa papereta. Si no seguiu la roda, esteu disculpats, però si voleu...

Bé, sis de les coses sense importància que em fan feliç són:

a) Anar els dissabtes de vesprada a veure la UD Alginet amb mon pare (a la Forana, sempre; fora, si és propet i l'horari ens va bé).

b) Comprovar que el meu treball ha estat profitós (i aprofitat) per a un alumne o un grup d'alumnes.

c) Alçar-me del llit mandrós, sense ganes de preparar-me el desdejuni, i fer-me un café amb llet i un croissant al bar.

d) Que el meu fill s'adorma al meu braç.

e) Escoltar Wagner (les Walquíries, especialment) amb el volum ben alt.

f) Llegir a l'estiu sota el gesmiler del corral de ma casa.

Bé, aquestes són les meues propostes. El que passa és que me les torne a mirar i... Voleu dir que són realment coses sense importància?

Propose seguir la roda als següents blocs (amb explicació inclosa del perquè)

1. La vida diferida, d'Emili Morant, perquè siga responsable consort de l'embolic en què m'ha posat la Marta.

2. El bloc de l'últim toc, perquè el meu amic Emili Chaqués (o qualsevol altre que actualitze) diga la seua.

3. En quatre paraules, perquè Begonya ens diga algunes coses de la manera tan tendra com té per costum.

4. Les lletres ballen, perquè empaten la Ribera i la Safor (de moment), i perquè Roseta diga la seua i active aquest bloc que té una mica abandonat.

5. Vista parcial, perquè tot i que sé que el blog està en pausa, m'interessa saber l'opinió d'un filòsof d'aquells que quan parlen se'ls entén tot.

6. Riberenques, per promoure una mica el blog del qual m'han fet cogestor sense saber ben bé com, i perquè TdH ens ho faça passar bé amb les seues il·lustres brofegades.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

No sé què tal es llig baix del gesmiler del teu corral, ni tinc la fortuna de saber què se sent quan un fill se t'adorm al braç (encara). Però coincidisc amb les teues xicotetes coses de la E i sobretot sobretot de la B. I gràcies per la deferència de continuar el meme :))

TdlH ha dit...

Cagu'en SOS, ja està el burro en l'herba! Lo mal és que Riberenques no és un bloq personal, conqu'igual ho escric en Rosca amb all; «ja vôrem», que diuen ês cegos...

Begonya ha dit...

Gràcies, Urbà per la deferència.
Abans que acabe la setmana, si les malalties infantils m'ho permeten, penjaré el post sobre el tema. Em fa molta il·lusió perquè, com Marta, jo també hi havia pensat per a dedicar una entrada al bloc sobre els petits plaers quotidians, com m'agrada anomenar eixes coses. Així que aprofitarem l'avinentesa.

Emili Morant ha dit...

Em faig càrrec del meme, estic pensant-lo i el publicaré els pròxims dies. Compartim un parell d'aficions: Wagner i l'equip de futbol del nostre poble (cadascú el del seu, clar). No sé en quina "divisió" està l'Alginet, però el Sueca United ha passat a jugar enguany amb els equips de la Safor per a vore si els en feien menys, de gols... i en el meu poble els en van fer tretze...

TdlH ha dit...

Tu, ja tens la mariconâ esta -& perdó- alçâ en el meu perfil; al dilluns tindràs més notícies meues...
P.S: guapa la careta que fa Emili el pronòstic en 'ixa foto de colegial; no l'havia vista encara!