divendres, 21 de novembre de 2008

A LA PUNTA DE LA LLENGUA 10 / MÉS ANTROPONÍMIA

Sensual, la llengua d'aquests setmana. La de la foto, vull dir.

En l'entrada anterior parlava, en clau més aviat irònica, d'antroponímia. Més concretament de cognoms. Sempre m'ha cridat la curiositat el món dels cognoms (perquè per a mi és un món), i els comentaris de Marta i Kirikú m'han esperonat a escriure'n un post específic.

De tots és sabut que hi ha cognoms que es donen molt a alguns pobles. És el cas dels Lloret a la Vila, dels Oltra i els Benavent a Quatretonda, com apunta Kirikú, o dels Bosch, Roig, Espert i Lozano al meu poble; o els Rovira a Benifaió; o els Marí i Alepuz a Almussafes; o els Añó d'Alfarb. És curiós, per exemple, el cas de Lozano a Alginet, perquè es tracta d'un cognom d'origen castellà. Potser en viguera algun fa molts anys amb una capacitat de procreació espectacular que encomanà després a tota la nissaga. El meu avi, per exemple, tenia dotze germans. No ho sé. Encara criden més l'atenció aquells cognoms rars que pràcticament només es troben en un poble. És a dir, Roig o Espert és freqüent a Alginet, però en trobem a altres llocs. En canvi, d'altres, semblen ser exclusius. Tots els Tronchoni que conec són de Picassent; tots els Viñoles són de Sueca; tots els Mont són d'Algemesí; tots els Saragossà (o Zaragozá) són de Silla; tots els Flordelís, del Marquesat.

Fem un joc? Aporteu comentaris amb cognoms que abunden molt en un poble, o que en són pràcticament exclusius. I, si pot ser, doneu-ne una explicació. A veure si entre tots fem alguna cosa que valga la pena.

6 comentaris:

Vent d Cabylia ha dit...

A Benissa, per exemple, són molt comuns els "Ivars" i crec recordar que ve de la colonització medieval, perquè es documenten ja a finals del segle XIV. És un antropònim toponímic, concretament del poble d'Ivars d'Urgell. En un cas semblant i fins i tot més antic, sabem que una família extensa amb el cognom Almenar poblà Massarrojos a mitjan segle XIII. Actualment els trobem a la veïna Benimaclet. A més a més, no debades parlem com parlem: sembla que la majoria de cognoms antroponímics medievals són de la zona catalana occidental.

D'altra banda, a la Marina hi ha una xarpellera de noms d'origen balear procedents de les repoblacions del segle XVII posteriors a l'expulsió dels moriscos: Server a Pedreguer, Femenia a Pego, Monjo a Tàrbena, etc.

I, finalment, supose que la tendència endogàmica comarcal (per retroalimentació) explica les successions de llinatges a pobles determinats on hi ha una branca principal.

Lletra ha dit...

A Algemesí, el cognom més abundant és Girbés. Pel que diuen i conten, l'origen cal buscar-lo en la gent que, expulsada a partir de 1609, passa un procés de cristianització super ràpid a l'illa de Djerba (on hi havia un centre hospitaler bastant important) i tornen amb el cognom Girbés (de Djerba). No em feu responsable els Girbés d'aquesta hipòtesi, Al cap i a la fi, jo també el porte. I per si en faltara alguna cosa, la meua àvia duia de segon Fez. Com sona.

Marta ha dit...

A la Safor si et trobes un Millet o un Monzó quasi segur que és de La Font -o té avantpassats fonters-. Els Donet són de Barx, i els Morant o els García, d'Almoines. Sé que tinc una rebesàvia de Vilallonga, perquè de cognom es deia Mascarell. A Ador abunden els Estruch, i si trobes algun Llorca trobaràs que procedeix d'El Real o d'Almoines. I els Carbó i els Escolano solen ser també d'El Real.
La meua germana, que porta molts anys a l'institut Joan Fuster de Bellreguard, assegura que encara pot dir l'on procedeixen els xiquets pel seu cognom, i és una cosa molt divertida.

Anònim ha dit...

A la Vall dels Alcalans abunda el Chermés i el Sanchermés. L'amic Vicent, de Cambra Records (editora de Pep Botifarra), em van contar que venia del cognom francés Saint Germain, d'algun soldat dels que vingueren amb el Napoleó, que es dedicaria a altres coses a més de guerrejar...

Joan

Satsuma ha dit...

A Carcaixent, els Cogollos. Originars de la Rioja, diuen. Un amic ha trobat a l'arxiu parroquial la inscripció del primer Cogollos, un mestre pedrapiquer que vingue per a treballar en la cúpula de la parròquia al segle XVII i es va casar al poble. També es curiós el cognom Vernich, que jo sempre he sentit que era d'un soldat austracista que mal ferit durant una batalla de la guerra de successió fou acollit en una casa del poble per a guarir-se les nafres. Una vegada recuperat es va casar amb la filla de la casa i es quedà al poble... No sé si serà certa la història.

Santi Almenar ha dit...

Pel que diu Vent de Cabylia, el cognom Almenar està focalitzat hui dia a Burjassot i els poblats del Nord del Cap i Casal, com ara Benicalap i Benimaclet, com tu dius. Corominas aporta dades d'entrada a l'Antic Regne a la dècada del 40 del S.XII, es tracta, per tant, d'un dels primer llinatges del nou territori, i com tants altres, topònim de la Catalunya occidental, tant de l'actual Lleida com de les terres aragoneses de parla catalana de l'actual Osca. Altres exemples són: Camarasa, Balaguer, Tamarit, Albelda i un llarg etcètera. Jo sóc Santi Almenar, d'Albalat dels Sorells, una branca del cognom a esta població de l'HN, esdevinguda del S.XIX, amb el casament de Miquel Almenar Lluna, de Benicalap (el meu rebesavi), moliner de farina, casat amb la fornera d'Albalat, de cognom Vàzquez