RAPSODIES I RENILLS 8 / OBAMANIA I BLACKBERRYDICULESES

Una setmana més, la rapsòdia i el renill. Avuí la rapsodia per a Des d'Altea estant. No seré jo qui estenga coses com això d'Obama Bin Laden, com fan (ho han fet fins i tot abans de les eleccions als EUA) els sectors més reaccionaris d'allà (i d'ací). Però aquesta eufòria per la victòria del candidat demòcrata em sembla desmesurada. No canviarà res. O canviarà poc. Segurament no serà tan dolent com el Bush junior (fer-ho pitjor és difícil), però dipositar ara totes les esperances en un nou imperator mundial per d'ací a poc de temps constatar que no és cap panacea, em sembla d'il·lusos. A alguns els agrada que els enganyen, i ho fan cada vegada. L'estil àcid de Raimon Galiana em sembla encertat i pretesament provocador. Val més que el llegiu punxant ací.
El renill, una vegada més per a Font de Mora. I en van tres seguides, però s'ho guanya a pols. Em sembla que en vindran més. El post de Vicent Usó a El rastre de Clarisse és impecable. Chapeau, com li deia en un comentari. No es pot dir més, ni més ben dit, amb menys paraules. Guerres inútils, n'és el títol.