Quasi se m'oblida el tastet d'aquesta setmana. Un poema de Josep Piera, que porta quaranta anys d'ofici. Per commemorar-ho, res millor que un text que parla de la màquina d'esciure. I també una gravació amb la recitació del mateix autor. La gràcia està en llegir-la mentre l'escolteu. No us preocupeu: a l'enllaç on hi ha la vau apareix també escrita
La màquina d’escriure
Un pot de terrissa amb un ramell de llapisseres
Un feixet de paperts, manuscrits de l’oblit
Una paret de fons
Un rellotge aturat damunt la barana
Una tauleta amb un cresol inútil
La lleu fotografia d’un conegut miracle
El cendrer lluny i net.
Tecleges tot açò com qui fa cants d’amor
I amb paraules precioses designa l’estimada
Un pot de terrissa amb un ramell de llapisseres
Un feixet de paperts, manuscrits de l’oblit
Una paret de fons
Un rellotge aturat damunt la barana
Una tauleta amb un cresol inútil
La lleu fotografia d’un conegut miracle
El cendrer lluny i net.
Tecleges tot açò com qui fa cants d’amor
I amb paraules precioses designa l’estimada
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada