dimarts, 4 de novembre de 2008

EL TASTET 2 / JOAN SALVAT PAPASSEIT


Avuí un tastet de Papasseit, un dels meus poetes preferits. És corprenedor saber que la matèria de que està bastit el poema és la seua pròpia experiència, com a treballador al moll de la fusta. Però al dels seus dies, i no a l'agradós moll postolímpic. Diuen que en aquells temps, passar la Rambla més enllà de la Plaça Reial era una aventura perillosíssima. Aquesta composició és justament la que podreu llegir si us acosteu al monument a Joan Salvat que hi ha al mateix moll.


Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però jo he vist la pluja
a barrals sobre els bots,
i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;
sota els flandes
i els melis sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit
i la volta del cel era una foradada
sense llums als vagons:
i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu
què és
guardar fusta al moll:
però totes les mans de tots els trinxeraires
com una farandola
feien un jurament al redós del meu foc
I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes.
I en la boira es perdia el trepig.
Vosaltres no sabeu
què és
guardar fustes al moll
Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells
—que són de tants colors
com la mar sota el sol:
que no li calen veles.


Joan Salvat-Papasseit (Óssa menor)

3 comentaris:

en veu baixa ha dit...

M'encanta aquest poema, et fa viure les seues mateixes sensacions.
Papasseit també és un dels meus :-)

kirikú ha dit...

M'agrada molt la poesia. Papasseït m'encanta.

També m'agraden els relats curts i els contes.

Per cert, ja he llegit ja el "Femení singular". Al tren, com no podia ser d'altra manera. M'ha agradat i m'ha divertit.

[Ara mateixeta me'n vaig a l'entrada de conte "Calculadora" i et deixe una resposta ... ]

Begonya Mezquita ha dit...

Aquest poema m'encisa.
Recitat per l'Ovidi és una autèntica meravella!