EL TASTET 2 / JOAN SALVAT PAPASSEIT

Avuí un tastet de Papasseit, un dels meus poetes preferits. És corprenedor saber que la matèria de que està bastit el poema és la seua pròpia experiència, com a treballador al moll de la fusta. Però al dels seus dies, i no a l'agradós moll postolímpic. Diuen que en aquells temps, passar la Rambla més enllà de la Plaça Reial era una aventura perillosíssima. Aquesta composició és justament la que podreu llegir si us acosteu al monument a Joan Salvat que hi ha al mateix moll.

Heus aquí: jo he guardat fusta al moll.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però jo he vist la pluja

a barrals sobre els bots,

i dessota els taulons arraulir-se el preu fet de l'angoixa;

sota els flandes

i els melis sota els cedres sagrats.

Quan els mossos d'esquadra espiaven la nit

i la volta del cel era una foradada

sense llums als vagons:

i he fet un foc d'estelles dins la gola del llop.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fusta al moll:

però totes les mans de tots els trinxeraires

com una farandola

feien un jurament al redós del meu foc

I era com un miracle que estirava les mans que eren balbes.

I en la boira es perdia el trepig.

Vosaltres no sabeu

què és

guardar fustes al moll

Ni sabeu l'oració dels fanals dels vaixells

—que són de tants colors

com la mar sota el sol:

que no li calen veles.

Joan Salvat-Papasseit (Óssa menor)