dimarts, 9 de setembre del 2008
CANVIS
Haureu vist que, com a inici de temporada, he fet uns canvis al bloc. Poquets. A dalt de tot, com a fons del títol, he posat uns gínjols, per raons evidents. La foto no és meua, l'he robada. A veure si un dia d'aquests agafe la càmera (em fa mandra això de la fotografia) i trac una imatge dels meus gínjols, que, per cert, són més grossos que els que hi apareixen. També he canviat el llistat dels blocs amics per una cosa que em sembla que es diu blogroll (si no és així, que algú em rectifique). Això m'ha fet més gràcia. Ho vaig descobrir passejant pels blocs del Jesús Tibau i de la Begonya Soler. Em sembla més democràtic que l'ordre alfabètic: està més amunt l'últim a actualitzar, i la llista va rodant. Estava una mica cansat de veure sempre en l'últim lloc el meu amic Xavier Vidal, amb el bloc dels oients del Versiorac que gestiona. Ell, en canvi, em tenia el primer! Ara els últims llocs els ocupen, molt destacats, Rebomboris i Saber un brot, els dos gestionats per Josep-Lluís Ribes. Espere que en començar el curs es pose en marxa el Rebomboris, com a mínim, i el de Saber un brot no hauria de tardar gaire. Espavila, suecanet!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
4 comentaris:
Aquest sistema d'ordenar els enllaços és molt pràctic per a mi, ja que em permet visitar els blogs amesura que s'actualitzen. Malgrat tot, la meva llista no funciona bé del tot, ja que bastants blog es queden a la part inferior de la llista sense especificar la data d'actualització. No sé per què passa, i no són sempre els mateixos blogs. ¿?
M'agrada molt el teu nou aspecte, té aires de fruits saborosos. Oh, la veritat és que els gínjols em recorden a la meua infantesa, però no sé si es tracta d'una altra varietat, o que no els deixàvem madurar: els gínjols de la meua infantesa eren més xicotets, i de color verd. Pareguts a les olives.
En fi, estarem pendents de la nova temporada. Salutacions i felicitats pel blog, pel llibre i per tot plegat.
Gràcies, Marta, per tot plegat. Els gínjols que menjaves quan eres menuda estaven més verds que una ceba, si no eren marrons. Certament, ara són més grossos que quan jo era un xiquet. Deu ser una varietat diferent. De tota manera, va a anys (almenys el meu ginjoler). Alterna un any de molts gínjols més menuts i un altre de pocs gínjols més grossos. Potser siga també la climatologia.
Jesús, gràcies pels aclariment. El meu blogroll, de moment, sembla que va bé.
Doncs sí, Urbà. Rebomboris no hauria de decaure (tampoc la seua versió paper)i hauria de revifar Saber un brot. A veure si ho puc fer realitat aviat. Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada