dilluns, 7 d’abril de 2008

TRADUCCIONS

Mira que sou...! Publique un post dient com de cabrejat estic amb els fallers, i m'arriben set comentaris directes al bloc i alguns altres per via interna al correu electrònic. Em propose de tornar-me seriós, faig crítica literària i parle de personatges exemplars (en aquest darrer cas de manera desenfadada i irònica, per si algú no se n'havia adonat) i ningú no em diu ni gos que fas (o molt pocs, per dir la veritat, i alguns que millor que no hagueren dit res). Us agrada el morbo, bandolers! Però jo persevere. Avui mateix us contaré la gran importància que done a les traduccions (també per si algú no se n'havia adonat).
Fa un parell d'anys, mentre estudiava els cursets del doctorat a la Universitat de València, en vaig fer un amb la professora Maria Josep Cuenca que va ser ben profitós. La cosa anava sobre fraseologia i idiomaticitat. Al final havíem de fer un treball. Feia ja molt de temps havia llegit Le aventure de Pinocchio en italià, ja que es tractava d'una lectura obligatòria quan estudiava aquesta llengua a l'EOI. En el seu moment em va sobtar moltíssim la gran quantitat de locucions, frases fetes i, en definitiva d'elements fraseològics que contenia la (magnífica) novel·leta de Collodi. Lligant unes coses amb les altres, vaig decidir finalment de fer un estudi del (complicadíssim) tractament que havien rebut aquests elements en la traducció catalana de l'obra feta per Anna Casassas i publicada per La Magrana. Em vaig quedar realment espatarrat. La Casassas havia fet una traducció senzillament impecable, aplicant una fórmula ben simple: mantenia la càrrega de fragments idiomàtics, però sense caure en els errors més freqüents. El pitjor de tots, que és traduir aquests elements literalment, no se li havia escolat ni una vegada; a més, els que tenien un correlat clar en català els havia usat amb destressa; en el cas de fraseologia italiana que difícilment es podia substituir per fraseologia catalana, havia fet una traducció no fraseològica; per últim, per compensar aquesta decisió i alhora mantenir l'alt grau d'idiomaticitat, algunes idees que a l'original no eren expressades amb locucions ni frases fetes, sí que contenien algun d'aquests elements en la traducció catalana. El resultat final, impecable. Evidentment, l'Anna passà a formar part de la meua llista particular de traductors (altament) fiables.
Fa poc em va caure a les mans un altre llibre originàriament escrit en italià: Sense títol, d'Andrea Camilleri, publicat per Edicions 62. Com que havia llegit altres obres del mateix autor en italià(bàsicament les del cicle del comissari Moltalbano; ja podeu veure que també m'agraden les novel·les de lladres i serenos) sabia que tenia per costum, especialment en els diàlegs, usar molts girs dialectals de l'illa de Sicília, on transcorre l'acció de la majoria de les seues novel·les, i em vaig preguntar com ho devia solucionar el traductor (o la traductora). Però en trobar a la pàgina de crèdits el nom d'Anna Casassas pensí que, segurament, d'alguna manera satisfactòria.
Ahir mateix em vaig acabar de cruspir la novel·la. La traducció, per treure's el barret. La crítica literària d'aquesta setmana ja us podeu ensumar per on va. Però això serà demà (o demà passat, que encara no ho sé)
Salut!

4 comentaris:

Vista Parcial ha dit...

Continua així i no et preocupes pels comentaris. Vull dir que a mi m'agradaria que continuares així: escrivint aquestes coses (també).

ginjol ha dit...

No em preocupen gens els comentaris, Tobies. O millor dit, no em preocupa la quantitat de comentaris, ni la de visites del bloc. Només era una observació que feia. Ara, t'he de dir que això de preparar una crítica i un personatge cada setmana... De moment tinc un romanent important de personatges i un munt de crítiques de llibres per fer, perquè ja avance que no s'ha de tractar necessàriament de llibres actuals, sinó d'altre que haja llegit fa temps i dels quals tinga ganes de parlar. Bé, quan s'esgote el material ja veurem.
Per cert, m'encanten els teus problemes lògics, però no m'atrevisc mai a donar-ne la solució. Potser algun dia d'aquests te'n plantege un molt semblant al seté (realment n'és una variant) però una mica més difícil.
Salut!

Vista Parcial ha dit...

Espere amb impaciència aquest problema.

Emili Morant ha dit...

Sí, té raó Tobies. Si la gratificació de la nostra activitat bloguera s'hagués de mesurar pels comentaris, tot seria ben fàcil: li dius "filldeputa" a algú i ale, a viure de la (mala) fama. Està tot inventat, ja.