divendres, 7 de març de 2008

LA SETMANETA


Gairebé una setmana sense actualitzar el bloc, però no us podeu imaginar els dies que he portat. Bé, realment, si sou professors, sabreu com és la setmana final d'avaluació. Caòtica. Després diuen que tenim moltes vacances. No ho negaré, però també és cert que si vols treballar no et treus mai la feina del damunt. Si ets més aviat dropo, es pot portar d'allò més bé. Com els fontaners dropos, com els camioners dropos, com els llauradors dropos... A més de la feinada de correcció i decisió de qualificacions, he tingut dues presentacions. I, evidentment, no hi podia faltar. Dimecres va ser a Almussafes. Amb l'Abel Guarinos, parlàrem de Femení singular, mentre els amics de L'Últim toc posaven la nota histriònica, representant-ne alguns contes. Abel va estar eficaç i divertit, com sempre. Jo vaig tirar més per la qüestió reivindicativa que no pas per la literària -l'acte estava inserit en la programació de la Setmana de la Dona-. Les interpretacions d' Autèntica, Patidora, Dispersa, Indecisa, i, per primera vegada, Indignada, van ser fantàstiques. Les actrius van estar esplèndides, sense excepció; el local, acollidor; el públic, nombrós i generós. Entre unes coses i altres acabaren afaiçonant una ambient ben càlid. Al final, mentre signava llibres, un dels assistents va dir un adjectiu que fa una mica de vergonya, però no em puc estar de reproduir-lo: apoteòsic.


L'endemà, dijous, la mateixa representació a Sueca, en aquest cas sense parlaments. Impecable també el treball de les actrius, i impecable i literàriament valuós el monòleg de Nines, afegit als meus contes. Però si he de dir la veritat, després de veure les representacions a Cal Fuster, a Almussafes i a la Casa de la Cultura de Sueca, els monòlegs (i els diàlegs) guanyen molt en espais oberts, on es pot interactuar amb el públic. L'escenari convencional encosseta excesivament els moviments de les protagonistes. Tot i això, plenament satisfactori. L'únic però és que hi vaig arribar tard: vaig poder constatar que és més difícil aparcar al centre de Sueca que a la Cinquena Avinguda de Nova Iork.


Per sort, queden només els dos dies més suportables de la setmana. Els passaré amb el meu fill. Tinc una fam de xiquet increïble. I en només cinc dies, vacances. Aquest any s'ajunten les sant Josep i les de pasqua. Promet fer bondat, si comissions falleres i penitents processionals, ambdós gremis afeccionats al carrer i al soroll, no em posen de massa mala llet. Difícil ho veig.