dissabte, 22 de desembre del 2007

LLISTA DE REIS

Cada any, quan arriben aquestes dates, els meus parents em demanen que faça una llista de Reis. És en realitat una llista de llibres, i ho tinc ben fàcil perquè en podria fer una ben llarga, però em limite als imprescindibles (que en són molts). Crec que és un tracte beneficiós per a ambdues parts: jo tinc el que vull i ells no s'escalfen el cap amb el meu regal. Però la cosa es complica quan em demanen que recomane un llibre per a altri. Ja ho sabeu, el meu gust literari és un tant eclèctic, i de vegades es queden estranyats. En principi no solc llançar cap títol, però sí que intente que NO compren alguns best sellers signats per Follet, Gordon, Brown, o coses semblants. Ja sé que hi ha gent que li agrada aquesta mena de literatura, però jo no la suporte. No és pas la voluntat d'epatar la que em porta a avorrir aquests llibres, sinó, sincerament, la seua baix(íssim)a qualitat (per no parlar de les traduccions, que normalment acaben d'arrodonir el desastre). Hi ha best sellers que m'agraden. Per exemple, els Alatristes de Pérez Reverte em semblen molt divertits, encara que el personatge (l'autor, vull dir) no m'acabe de quadrar; els Harry Potters no em molesten especialment, tot i que confesse no haver-ne llegit cap; i fenòmens més de casa nostra com Laura Gallego o Sánchez Piñol em semblen molt possitius per promoure la lectura. Però jo tire sempre per un altre costat. Intente convéncer-los que compren clàssics de LIJ, però clar, es queden un tant estranyats quan recomane coses com Moby Dick, qualsevol de Jules Verne, el Pinotxo de Collodi (impressionant la traducció d'Anna Casassas en l'edició de La Magrana) i coses semblants. Em diuen: "és per a un adult, eh?". Al meu llistat de reis no hi ha LIJ perquè ja els tinc tots, o almenys tots els que considere imprescindibles, però els recomane per a qui no els haja llegit.
Per facilitar-me la feina, una amiga m'ha dit que volia regalar entre les amistats literatura en català, que li fera una llista amb els cinc millors llibres en la nostra llengua, al meu entendre. I és clar, la cosa tampoc no està tan fàcil. Incloc els clàssics? Com no hi ha d'estar el Tirant (el de Palàcios i Boix, però com que no és assequible a totes les butxaques, potser també la versió d'Ariel a cura de Martí de Riquer), o una antologia de March (la d'Archer, sens dubte, editada per Barcanova) per exemple? Li ho consulte i em diu que no, que coses actuals, i si pot ser de narrativa. "Què és actual?", li pregunte. I em diu que del segle XX en endavant. Per tant, més que actual n'hauríem de dir contemporània. Em pose a pensar i em sembla una feinada impossible: reduir els meus gusts a cinc novel·les... Certament fa una setmana que pense, i no m'acabe de decidir. Però ací va una proposta. El que no he pogut fer és jerarquitzar-los, i és per això que els presente en ordre alfabètic seguint el cognom de l'autor:

a) Les veus del Pamano, de Jaume Cabré. En realitat de Cabré podeu llegir qualsevol cosa, com de la resta d'autors de la llista, però aquest m'agrada especialment.
b) Crim de Germania, de Josep Lozano. Recomane específicament qualsevol de les dues darreres edicions de Bromera revisades per l'autor (una de butxaca i l'altra amb solapa) que inclouen dos relats que no eren a l'obra original i que al meu entendre acaben d'arrodonir-la.
c) Borja papa, de Joan Francesc Mira
d) Camí de sirga, de Jesús Moncada.
e) La plaça del Diamant, de Mercé Rodoreda

Sé que me'n deixe moltes fora, però les cinc que propose em semblen incontestables. S'accepten recomanacions i comentaris. A veure si entre tots fem un rànquing.

8 comentaris:

Emili Morant ha dit...

Ahir mateix vaig tindre a les mans l'únic de la llista que em falta (és un consol, sempre està bé saber que el poc que llegisc és bo): el llibre de Jaume Cabré que ja vas recomanar fa poc. Però vaig acabar trobant un altre capritx de llibreria (una col·lecció sencera de llibres) que va esgotar tot el meu pressupost per a vicis... Mantindré Cabré en la llista per a quan em recupere.

També em va sobtar no trobar "L'home manuscrit" a Gandia. Continua en la llista, també.

ginjol ha dit...

"L'home manuscrit" podria ser-hi en la meua llista de cinc, però és tan recent que crec que se li ha de donar un marge de temps perquè s'acabe d'assentar. Encara que semble mentida, un llibre publicat necessita solatge, com el vi, per veure com respira. Estic convençut que d'ací a uns anys hi serà.

Anònim ha dit...

Urbà, queda confirmat que coincidim en un percentatge molt alt quant a la consideració de les obres mestres que cal llegir ja.

M'atrevisc a apuntar tres recomanacions més a les teues:

1. "Dins el darrer blau", inqüestionable obra mestra de la nostra literatura dels darrers anys, de Carme Riera.

2. Un llibre una mica menystingut, però molt recomanable (que guanyà l'Andròmina però passà bastant desapercebut, al meu entendre d'una manera molt injusta): "Camí de palau" de Miquel Mas.

3. Qualsevol obra de Sándor Márai, si de cas destacant "L'última trobada", per ser la primera que es va traduir al català després de la "descoberta" de l'autor fa uns set anys.

Àlan

ginjol ha dit...

Àlan: ja havia avisat que necessàriament n'havien de quedar moltes fora. Però coincidesc totalment amb "Dins el darrer blau". La Riera és per a mi una escriptora de culte des que a l'institut ens feren llegir "Te deix, amor, la mar com a penyora". Em sembla que és l'única cosa de profit que vam traure del Paco Clatayud. Pel que fa a l'obra de Mas, sincerament, la desconec, però ja he posat mitjans per deixar de fer-ho immediatament (apareix a la meua llista de Reis en lloc d'eixida). Quant a Marat, també coincidesc, però en principi només tenia en compte obres escrites originàriament en català.
Incloc les que proposes al "rànquing" que estrene avui.

Anònim ha dit...

he de reconéixer que no he llegit C D GERMANIA però, pel que fa a la resta, coincidim plenament.
jo crec que podríem incloure-hi EL QUADERN GRIS que, tot i i que disfressat de dietari, no deixa de ser una creació literària de ficció. Amb EL Q GRIS em passa el que a tu et passa amb Camí de Sirga, que l'he llegida moltes vegades i cada cop hi trobe coses noves.
Bé, com que les coincidències no poden ser mai al 100% t'he de dir que, amb tot el respecte del món, el libre de Baixauli no m'ha agradat gens ni miqueta. Diversitat humana, què hi farem!!

I, en darrer lloc, crec que seria just incloure-hi a la llista alguna cosa d'espinàs, què et sembla?
Bona nadal per a tothom

ginjol ha dit...

Bon Nadal, Boro. Incloc el que proposes. Pel que fa a l'Espinàs, si m'ho concretes ho faré també.

Anònim ha dit...

No sé si és tòpic, però un dels meus llibres de capçalera ha estat El mecanoescrit del segon origen, de Manuel de Pedrolo. Hi ha qui l'inclou dins la literatura juvenil, perquè els protagonistes són joves i perquè és una novel·la de ciència ficció. LIJ o no, em sembla excel·lent.

ginjol ha dit...

Tens raó, Marta. L'incloc immediatament. Amb una nota: El Pedrolo feia un llibre (de qualsevol gènere; tocava tols els pals) cada dos mesos. Els resultats són molt irregulars. Certament el "Mecanoscrit" em sembla excel·lent, però no aconsellaria pas qualsevol llibre del seu autor.
Una abraçada.