Concentració a Madrid contra l'atemptat d'ETA a França. Els cinc minuts de silenci són trencats per personatges -ho repetesc: no arriben a persones- amb crits de "socialistas criminales", "Zapatero dimisión", "Rubalcaba dimisión", "TotelquenosigadelPP dimisión"... i "Zerolo maricón", "Zerolo ve con cuidado no te quedes embarazá", "Zerolo eres un insulto contra las víctimas", "Zerolo, vuelvete a Venezuela". Curiosament, a Zerolo no li demanen la dimissió, perquè en la seua ment troglodita el troben el blanc perfecte per disparar contra el ninot, simplement per la seua condició d'homosexual. Quan Pedro Zerolo va a buscar el cotxe, ha de ser protegit físicament per Manuel Cobo, vicealcalde de Madrid, per evitar que l'agredesquen. Aquesta gent eixida directament de la caverna -no de la de Plató, sinó de la caverna més fosca del tardofranquisme- és atiada per una organització i per un personatge -ho reiteraré una vegada més: no arriba a persona- últimament de moda. L'associació és l'AVT, Associació de Víctimes del Terrorisme, i el personatge el seu president, Manuel Alcaraz, un perruquer de Jaén amb una pinta de setmesí accentuada pel fet d'anar sempre vestit com si anara a combregar. Tot i l'aparença catecumenal, es dedica a soltar perles farcides de demagògia barata, com ara quan, després de ser condemnat per injúries, va dir que "el gobierno y ETA están celebrando juntos la sentencia".
Estic contra el terrorisme. Contra qualsevol tipus de terrorisme. I estic amb les víctimes. Amb totes les víctimes, sense excepció, individualment i també corporativa, sempre que pertanguen a organitzacions que no aprofiten l'avinentesa per soltar les seues consignes feixistes. Com que l'AVT no acompleix aquesta premissa, tot és diferent. Sent que molts dels improperis que adrecen sovint són aplicables a la meua persona -rojo; separatista; socialista, encara que per a ells els socialistes són només els del PSOE; maricón no, però només per casualitat, perquè això no es tria-. Em sent insultat. Em sent una víctima. Em sent una víctima de l'Associació de Víctimes del Terrorisme. Si sentiu el mateix que jo, us propose de formar un nou col·lectiu: l'Associació de Víctimes de l'Associació de Víctimes del Terrorisme. La sigla, AVAVT. S'accepten adhesions.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
7 comentaris:
Buf. No tinc una engruna de simpatia per l'Alcaraz. Però són diverses les víctimes, inclosos socialistes bascos de molts anys de militància, que s'han sentit maltractats per com s'ha dirigit la política de diàleg del govern. I són diversos els socialistes que, des del govern, les han dites massa grosses contra els rivals polítics en un context que s'hauria de tractar amb més respecte (si bé nó amb l'estúpida homofòbia d'alguns manifestants, és obvi). La violència s'ha sembrat des de més d'un àmbit, no només des de la COPE, i ara fructifica.
Jo em quedo amb una altra idea de tot plegat. La famosa "unitat" contra el terrorisme ha trigat tant, i és tan poc de creure, que sembla que només alguns energúmens i prop de sis o set mil persones van anar a la manifestació. Caldrà veure el nivell d'abstenció de les properes eleccions: jo percebo molt de descontent.
Una salutació cordial, perquè la discrepància no hauria de donar mai cabuda a la falta de cordialitat.
Una precisió respecte del que volia dir, que no queda ben expressat: "les han dites massa grosses (si bé no...) contra els rivals...".
Me parece un tema demasiado serio para que te lo tomes a cachondeo. Además, tú también insultas a Alcáraz. Creo que no es el camino a seguir.
Apunta'm a mi. Ah!, i no crec que insultes en absolut al personatge Alcaraz.
Darabuc, salutació cordial. M'encanta la discrepància raonada, però crec que no discrepem tant: és només un problema d'espai i de temps per explicar-ho tot millor.
Anònim, no crec insultar Alcaraz. Almenys, em continc bastant, perquè en locucions no públiques faria servir unes altres paraules. I no m'ho prenc a "cachondeo", només pose unes gotes d'ironia a l'assumpte.
Tobies, ja en som dos. I crec que en seríem molts més, si la cosa es fera pública.
Gínjol, amb aquest article no fas honor al títol del teu bloc!
La veritat és que el tema és seriós. Està clar que ens fan moure en el senzill reduccionisme de bo i roí perquè hi ha interessos (sobretot polítics -a la fi, econòmics)al darrere: o víctima o agressor, o maricón o heterosexual (o, com deia aquell, "normal"), o de dretes o d'esquerres, o blanc o negre, o valencianista o catalanista, o nacionalista radical o espanyol (hi ha qui diu que això és sinònim d'imperialista radical), o estàs amb mi o estàs en contra meu...
Hi ha moments en què penses que la vida és un partit de futbol: o eres d'un equip o de l'altre O no jugues!). I si eres públic encara pagues per no fer res, per voyeur. I si eres arbitre, o sobretot pilota, encara reps.
No és possible de jugar d'una altra manera en la vida?
Potser tingues raó, suecanet, i aquest article siga massa agre per al títol del bloc. Volia una cosa més irònica, però al final em vaig enrossinar. Pel que fa a si és possible jugar d'una altra manera a la vida, crec que sí. Però persones com aquesta han de quedar fora del joc, per raons òbvies. Els altres, els que premen el gallet, també, per raons encara més òbvies.
Publica un comentari a l'entrada