dimecres, 16 de març del 2011

dimecres, 9 de març del 2011

PER CERT, UNA DE LES LLENGÜES OFICIALS



I per cert, jo voldria recordar-li que l'altra és el valencià, llengua que vosté, per més que diga, no domina en absolut. D'això sí que entenc, i li puc assegurar que no aprovaria ni l'oral de la JQCV. I per cert, jo voldria recordar-li que vosté és (en teoria) la portaveu del govern de (tots) els valencians. I per cert, li recorde que els altres valencians, els valencianoparlant, sí que parlem castellà. No en conec cap que no ho faça.
De vergonya. Així ens va.

CURSET ACCELERAT DE PREJUDICI LINGÜÍSTIC

dilluns, 7 de març del 2011

EL QUIOSC

Us enllace els comentaris que més m'han agradat de la setmana passada.
Comencem amb el bloc El rastre de Clarisse de l'amic Vicent Usó. El post porta per títol Demagògia, cinisme i múltiplex. Impecable.
Tan contundent però més àcid, com en ell sol ser costum, el comentari de Toni Cucarella (en roba de batalla). Països Catalans és Democràcia, s'intitula.


dijous, 3 de març del 2011

3 DE MARÇ, UN POEMA D'AUSIÀS

Així com cell qui desitja vianda
per apagar sa perillosa fam
e veu dos poms de fruit en un bell ram
e son desig egualment los demanda,
no el complirà fins part haja elegida
sí que el desig vers l’un fruit se decant,
així m’ha pres, dues dones amant,
mas elegesc per haver d’amor vida.
Sí com la mar se plany greument e crida
com dos forts vents la baten egualment,
u de llevant e altre de ponent,
e dura tant fins l’un vent ha jaquida
sa força gran per lo més poderós,
dos grans desigs han combatut ma pensa,
mas lo voler vers u seguir dispensa.
Jo el vos public: amar dretament vós.
E no cuideu que tan ignocent fos
que no veés vostre avantatge gran:
mon cos no cast estava congoixant
de perdre lloc qui l’era delitós.
Una raó fon ab ell de sa part
dient que en ell se pren aquesta amor,
sentint lo mal o lo delit major,
sí que, ell content, cascú pot esser fart.
L’enteniment a parlar no venc tard
e planament desféu esta raó
dient que el cos, ab sa complexió,
ha tal amor com un llop o renard,
qui llur poder d’amar és limitat,
car no és pus que apetit brutal,
e si l’amant veeu dins la fornal,
no serà plant e molt menys defensat.
Ell és qui venç la sensualitat.
Si bé no és en ell prim moviment,
en ell està de tot lo jutjament:
cert guiador és de la voluntat.
Qui és aquell qui en contra d’ell reny?
Que voluntat, per qui el fet s’executa,
l’atorg senyor e, si ab ell disputa,
a la perfí se guia per son seny.
Diu més avant al cos, ab gran endeny:
«Vanament vols e vans són tos desigs,
car dins un punt tos delits són fastigs,
romans-ne llas, tots jorns ne prens enseny.
Ab tu mateix delit no pots haver:
tant est grosser que amor no n’és servit.
Volenterós acte de bé és dit
e d’aquest bé tu no saps lo carrer.
Si bé complit lo món pot retener,
per mi és l’hom en tan sobiran bé
e qui sens mi esperança el reté
és foll o pec e terrible grosser.»
Aitant com és l’enteniment pus clar
és gran delit lo que per ell se pren
e son pillard és subtil pensament,
qui de fins pasts no el jaqueix endurar.
Plena de seny, no pot Déu a mi dar,
fora de vós, que descontent no camp:
tots mos desigs sobre vós los escamp;
tot és dins vós lo que em fa desitjar.

dimarts, 1 de març del 2011

MADINAT AL TURAB

Ahir vaig vagarejar per València. Feia molts anys que no ho feia. Darrerament sempre hi vaig a cosa feta, enllestesc tan ràpid com puc, i me'n torne. Però ahir tenia un compromís al matí i un altre a la vesprada i vaig decidir quedar-m'hi. A sobre, el compromís del matí (burocràcia, ja ho sabeu) va costar menys del que pensava, i em van quedar set o vuit hores per omplir. Per passejar una ciutat que em va semblar més aliena que mai. Racons íntims de la meua joventut que me'ls havien canviat, que me'ls havien profanat. I tot això sense anar a les zones noves, inexistents en la meua joventut, i completament absents del record. Gent estranya, despersonalitzada. I tot i això era la meua ciutat, i així la sentia. Vaig recordar un poema de Marc Granell. Us el reproduesc. Si voleu escoltar-lo musicat per Rafa Xambó ho podeu fer en aquest enllaç:

http://www.musicadepoetes.cat/app/musicadepoetes/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Titol?titol=1776&autor=460

Estesa sota el sol despietat del migdia
enllà lluny et contemple, ciutat de la vergonya
ciutat de fang fet falsa esplendor de misèries
amagades sota el fum del foc de l’artifici.
Ciutat de serps i rates coentes i terribles,
per tu passeja lliure la ignomínia més fonda
i rep la traïció homenatge cada dia
dins els cors bondadosos dels teus fills estimats.
Has venut la memòria com qui ven taronges
per un plat de llentilles podrides que et foraden
el ventre a poc a poc com metralla fins a obrir-te
soterranis de fel on pul·lulen les panteres.
En tu he nascut i en tu visc i per això t’estime
i per això t’odie amb el fàstic més roent,
tomba perfecta i desolada que lluny contemple
al sol estesa, mort de desig i viu d’horror.

Madinat-Al- Turab
Marc Granell