OFF THE RECORD 2

Bé, ja ho sabeu: coses privades que he llegit i vull fer públiques (sense descobrir-ne l'autor). Una col·lega en això d'embrutar paper amb tinta m'ha dit via mail:

"M’ho he passat molt bé llegint Plagis, crec que fan falta més novel·les com la teua per normalitzar la literatura catalana".

Uf! Quina responsabilitat! Però moltes gràcies.

Un altre amic blogaire, Emili Morant, ha fet una crítica de Plagis. Com veieu, en aquest cas no és anònim, però em fa goig enllaçar-la perquè la pogueu llegir. Moltes gràcies, també.

I per últim, el blogaire més espontani i més irreverent de la Ribera ha dit, no recorde ben bé on:

"Chi va piano va lontano e va Lozano".

L'afegitó final m'ha fet gràcia. Què voleu que us diga?

OFF THE RECORD 1

Hi ha gent que, no sé per què, té vergonya de deixar comentaris al blog, i me'ls envia per correu electrònic. D'altres ho fan, no per vergonya, sinó perquè no volen que ningú sàpia la seua identitat. Cal dir que mai no elimine comentaris anònims, tret que siguen insultants per a algú. Per últim, alguns em fan arribar via correu-e coses que tenen a veure directament amb continguts del blog, però prefereixen el tête a tête.

El cas és que he decidit d'obrir una nova secció, que portarà per títol Off de record (ens hem de modernitzar i començar a usar l'anglés) i que actualitzaré sense periodicitat fixa, quan tinga material suficient. Hi contaré coses que han aparegut pel meu correu, respectant l'anonimat dels remitents. Ací van les primeres.

1. Una lectora del blog i de Femení singular em felicita per una cosa i per l'altra, i em fa saber que llegirà Plagis només puga. Però em diu que troba desafortunat que per referir-me a Marc Pallarés en aquest apunt diguera Pallarés junior. Accepte la tasca d'ombudsman del meu correu, i demane disculpes a tots aquells que s'hagen sentit afectats (tampoc és per sentir-se ferits!). Però com explique a l'anònima lectora, ho vaig fer només perquè Marc és fill de Vicent Pallarés, també escriptor, i volia evitar ambigüitats. Certament, podria haver posat el nom i el cognom, però com que la resta d'autors que apareixen en la tirallonga consten només amb cognom, vaig optar per aquesta solució. Aprofite l'avinentesa per recomanar-li algunes lectures de Vicent Pallarés. De Marc (encara) no he llegit res.

2. Algú també m'envia una cita fusteriana relacionada amb Plagis. La màxima diu:

De tota manera, també el plagiari fa el seu paper. Naturalment, si té encert en triar allò que plagia.

Joan Fuster (Sueca 1922-1992)

Espere haver encertat en la tria.

3. Una altra amiga, conegudíssima i estimadíssima, diu sobre Plagis:

He llegit el teu llibre i és fantàstic. Espere que algun dia pugues viure d'escriure , com tu vols . Felicitacions !!!

Bé, com podeu veure jo per a ella també sóc conegudíssim i estimadíssim. El que no tinc tan clar és si vull viure de l'escriptura. Que no puc, és evident.

I prou, de moment. A veure si ara deixeu d'enviar-me també mails! Només que m'indiqueu que no voleu aparéixer al blog (ni mantenint l'anonimat) és més que suficient.