Bé, ja ho sabeu: coses privades que he llegit i vull fer públiques (sense descobrir-ne l'autor). Una col·lega en això d'embrutar paper amb tinta m'ha dit via mail:
"M’ho he passat molt bé llegint Plagis, crec que fan falta més novel·les com la teua per normalitzar la literatura catalana".
Uf! Quina responsabilitat! Però moltes gràcies.
Un altre amic blogaire, Emili Morant, ha fet una crítica de Plagis. Com veieu, en aquest cas no és anònim, però em fa goig enllaçar-la perquè la pogueu llegir. Moltes gràcies, també.
I per últim, el blogaire més espontani i més irreverent de la Ribera ha dit, no recorde ben bé on:
"Chi va piano va lontano e va Lozano".
L'afegitó final m'ha fet gràcia. Què voleu que us diga?
Quan la ineficàcia no és falta de voluntat
-
Veus que no pots aixecar pesos, ni tan sols lleugers. Els ambients amb
molta gent i soroll et desorienten. Escoltes uns xiulets que ningú més
sent. No ...
Fa 17 hores
Entrades
2 comentaris:
La crítica d'Emili Morant és fantàstica. Gràcies a ell he acudit al teu blog. I per supost llegiré el teu llibre. Per a Nadal me'l regalaré.
Gràcies, Corpi. I jo, a través del teu comentari, he descobert els teus blogs.
Publica un comentari a l'entrada