Intentaré ordenar en tan poques línies com puga tot el que he viscut al voltant de la Fira del Llibre. Ja us n'he parlat, però recapitularé i aportaré coses noves.
He anat dos dies a signar: diumenge 26 i dissabte 2. El primer dia Vivers pegava un esclafit; el segon, estava més aviat somort. Però m'han dit que en general l'afluència de gent ha estat més que acceptable. Admetia en un post anterior que aquests saraus m'agraden. Em permeten estar en contacte amb alguns lectors, i també conéixer companys i retrobar-ne d'altres. Pel que fa a les signatures, molt bé el primer dia i regular el segon. A to amb l'ambient general. Com que Plagis va eixir al setembre, porta molt de rodatge i no és, ni molt menys, una novetat. Molta gent em deia que ja el tenia (i molta que l'havia llegit; i alguns, fins i tot, que li havia agradat molt). Quant a la taula redona amb Paco Bodí, Xavier Sarrià i Francesc Calafat, crec que deixàrem damunt de la taula assumptes interessants, però, com calia esperar, cap tesi definitiva. Els lectors d'aquest bloc, també han dit la seua. Majoritàriament pensen que no es pot saber si hi ha una nova generació d'escriptros valencians, per manca de perspectiva temporal. Els que afirmen taxativament que aquesta generació existeix i els que en neguen l'existència sense embuts estan repartits a parts quasi iguals. Dissabte, en proposar la nova enquesta, en parlaré més.
També hi ha coses de la Fira del Llibre (del món del llibre) que no m'agraden gens: els Escriptors (amb majúscula). Egoescriptors, els deia en un altre apunt. Vivim en la més absoluta misèria, però per a alguns cretins el fet de veure el seu nom estampat en una portada és suficient per anar amb el cap tan alt que no veuen ningú. Em rebenten. Per sort no és cap company amb qui he hagut de compartir signatures o actes. I això que he signat amb Ballester i Sarrià, dos dels que més han venut segons les estadístiques; amb Alapont, que té molta mili feta i no parà de signar llibres i més llibres a xiquets que se li acostaven amb una certa vergonya, molts d'ells dient que havien llegit totes les seues obres; amb Mercè Viana i amb Teresa Brosseta, que tenen una vasta experiència; amb Bodí, el de L'infidel, Havanera i El soroll de la resta (quasi res porta el diari!). No, no són aquests. Ni tampoc els amics que s'acosten a la caseta a saludar (i fins i tot fes-se una foto, que teniu a dalt) com Manel Alonso; com Xavier Aliaga (un altre que ha venut molt) acompanyat de Salvador Company; com Jaume Pérez Muntaner i Isabel Robles (i llur filla), presentats per Ballester, tot i que Jaume va ser professor meu a la Facultat (però d'això fa vint anys, i jo no anava massa per classe!); com Àngels Moreno (a qui no coneixia i em comprà el llibre!); com el crític Pere Calonge; com Enric Senabre, amb qui parlàrem de blocs; com tota la gent de Bromera (Josep Gregori, junior i senior, Marta, Maria, Joan Carles, Desi)... No. Són uns altres. Són els de sempre. Són els que passen pel teu costat fingint que no t'han vist. I això que estem exposats com si fórem mones d'orgue! És clar que no diré noms. No els diré perquè ja els ho he dit a ells a la cara (Ie! que no m'has vist? Clar que, com vas recte com si t'hagueres engolit el cullerot no deus veure ningú!). En fi, que fent amics, com sempre. Després me'n penedisc, però no ho puc evitar. Per favor, si algun dia alce el cap més del compte i pose cara com d'anar olorant merda, que algú em pegue un gec d'hòsties i em torne a posar de peus a terra.
Entrades
