Dilluns feia referència a (l'admirat) Jaume Cabré i al seu (encertat) article al suplement de Cultura de l'Avui de dijous 13 de desembre. El signaria jo mateix (qui no?). La cosa va de la creació artística, en qualsevol dels seus vessants, però està específicament referit a la literatura. Em sembla d'una lucidesa extraordinària. Em quede especialment amb el següent paràgraf que, per als autors que no tenim encara una obra massa extensa, és certament engrescador:
"El lector ha d’exigir obres genials. Però també sap que no neixen com els bolets. Calen provatures i cal un coixí d’obra normal (mediocre?), que faci gruix i faci tradició, sobre el
terreny fèrtil de la qual naixerà, amb sort, una obra genial".
Quan acabeu, aneu a buscar qualsevol llibre del Cabré per gaudir de la lectura. Us recomane especialment "Les veus del Pamano". És boníssim.
Els misteris d'en Mac – Cas 021
-
021 - EL CAS DEL VIATGE A FRANÇA Ja us he parlat alguna altra vegada del
meu cosí Avel·lí. Potser el podríem definir com un mentider compulsiu, però
val mé...
Fa 1 dia
Entrades
4 comentaris:
Ja me n´havien parlat (efusivament). D'aquestes vacances de Nadal no passa. Gràcies per la recomanació.
L'article és honest, claríssim, i ple d'aquesta classe de sentit comú de què mai hauria de desprendre's ningú - per molt mediocre o genial creador que siga. Bona tria: amb l'estrany format en què es publica ara el suplement Cultura de l'Avui (en pdfs pàgina per pàgina), és pesadíssim buscar a veure quina pàgina de totes apeteix més llegir.
hola, jo també he llegit aquesta obra del Cabré, i em va agradar. El que passa que quan sent molt parlar d'algun llibre després és com si em 2desil·lusionara" una mica. És el que em va passar, per exemple, amb Pa Negre de Teixidor, tan bones crítiques vaig llegir que després em va semblar que no n'hi havia per tant (i es va fer una mica llarg i farragós).
Crec que quan creem expectatives en la literatura, després ens acabem decebent (almenys jo). Les novel·les que més m'han agradat de les que he llegit els últims anys no eren excessivament "mediàtiques", cosa que fa que m'hi capfique amb una "tàbula rasa" que em permet gaudir molt i molt de la lectura. Em va passar amb novel·les de Pla, com NOCTURN DE PRIMAVERA, o amb altres obres molt diverses i poc relacionades temàticament entre si com CARA D'ÀNGEL (J Coca), LES URPES DEL LLOP (V Pllarés).
Bon nadal a tothom.
Per cert, ja tenim data proximada de la publicació de PLAGIS?
Boro, a mi em passa una mica el mateix. Si em parlen molt d'una obra potser espere massa i encara que m'agrade només arribe a gaudir-la plenament en una segona lectura (temps després). Em passà, per exemple, amb "Camí de sirga", de Jesús Moncada. Però et puc dir que vaig per la sisena o setena relectura i cada vegada li trec més suc. Pel que fa a Plagis, encara no n'hem parlat de debò, però en principi estarà per al setembre, més o menys. Paciència.
Publica un comentari a l'entrada