TÉ RAÓ EL SENYOR MINISTRE

Crec que és bo reconéixer quan algú té la raó. El ministre de l'interior, el senyor Fernández-Díaz, ha dit textualment:

"las cosas son como son, los hechos son tozudos: En Valencia hay una minoría antisistema, radical y violenta (...) que permanentemente intenta alterar la convivencia en la ciudad".

Efectivament. Fa molts anys que els valencians sabem que hi ha una extrema dreta local molt radical i violenta que va contra el sistema democràtic i que intenta alterar (més aviat dinamitar) la convivència en la ciutat. També sabem que solen actuar amb total impunitat. Les coses són com són. També sospitem que alguns ministres són sords i cecs. O potser escolten i vegen pefectament i donen aixopluc a aquests grupuscles perquè els són molt pròxims ideològicament i s'encarreguen de fer una feina bruta necessària per als seus interessos. I també pot ser que per a ser ministre no calga tenir ni trellat ni vergonya.

Gentola!

INTERNET, DEMOCRÀCIA I SAVIS IL·LUMINATS

Sens dubte, el desenvolupament de les tecnologies de la informació i la comunicació ha democratitzat l’accés a la informació. També la possibilitat que cadascú puga dir la seua: és suficient tindre un bloc o una bona llista d’adreces electròniques per enviar missives arreu del món de manera instantània i gratuïta. Això, a l’engròs, és bo. Però també és perillós, perquè qualsevol il•luminat té al seu abast una plataforma de difusió potent per a les seues propostes desgavellades.

Pel que fa a les reivindicacions per una escola pública i de qualitat al País Valencià, crec que la cosa se n’ha anat de mare. La quantitat de propostes i la descoordinació d’iniciatives és evident. Però a més, barrejat entre manifestos assenyats i reivindicacions lícites, han aparegut algunes propostes completament desbaratades. Una d’elles, que ha triomfat, proposava de suprimir les activitats extraescolars i complementàries com a mesura de pressió. Em consta d’alguna gent que va assistir a l’assemblea de directors on sembla que va nàixer la idea, que originàriament es va parlar d’anul•lar aquelles activitats que suposaren una despesa important per als pares (per raons tan evidents que no caldrà explicar ara i ací) i unes altres sense justificació pedagògica que només servien per fer el cul gros als nostres ínclits governants (excursions, en el sentit estrictament recreatiu de la paraula, a Terres Mítiques, Expojoves i saraus semblants). Després d’una tergiversació difosa fins a la nàusea mitjançant la xarxa, tots coneixem el resultat: la majoria de centres han suspés les activitats extraescolars (i en molts fins i tot les complementàries!). Totes, sense mirar pèl. També coneixem les conseqüències de la mesura: companyies de teatre, contacontes, granges escola i altres empreses que vivien bàsicament del sector educatiu estan econòmicament ofegats. L’excusa és que aquesta gent, que es troba en una situació tan precària com l’ensenyament públic, es veuran obligats a reivindicar la importància de la seua tasca davant de l’administració. No es té en compte que ja ho fan; que ho han fet sempre. I tampoc no és té en compte que potser siga injust anar a cagar a cal veí si a ma casa fa pudor, perquè tinc por d’enfrontar-me a la mala bèstia totpoderosa que escampa el fem pertot. També s’oblida que amb la mesura estem incomplint l’obligació d’aportar als alumnes allò que pedagògicament més els convé. Quan l’administració diu que no hi ha hagut retallades en educació, menteix, i ho podem demostrar amb dades a la mà. Quan (alguns de) nosaltres diem que la supressió d’activitats no afecta a la qualitat de l’educació, mentim, i ja ens ho han demostrat amb dades a la mà. I l’error tindrà sens dubte conseqüències futures. Durant anys hem lluitat per convéncer molts pares i alumnes perquè no triaren l’opció còmoda (i barata) de quedar-se a casa quan hi havia alguna activitat fora del centre, i els hem fet veure (perquè és així) que les extraescolars tenen ben poc a veure amb la visió carpetovetònica dels escolapis (aquells dels quals es deia que buenos són, que nos llevan de excursión). Em pregunte com els tornarem a proposar que es rasquen la butxaca per fer activitats extraescolars i complementàries el curs que ve (i els subsegüents) sense que ens caiga la cara de vergonya. 

Però la cosa no acaba ací, perquè hi ha molta gent amb idees pròpies que no s’estalvia de difondre-les. Ara mateix m’acaba d’arribar per enèsim conducte un correu que conté un altre disbarat (potser encara més) intolerable. Segons s’hi diu, l’agència de qualificació Standard and Poor’s està manipulant de manera fraudulenta i interessada la solvència d’algunes economies mundials (entre elles la d’Espanya). El text concatena fets i afirma que aquesta agència pertany a un empori que, entre moltes altres activitats, es dedica a fer llibres, amb la marca McGraw-Hill. Tenint en compte això, i per no donar beneficis a aquesta gentola, els autors proposen... que els mestres i professors no fem comprar llibres de text ni materials complementaris! De cap editorial!

El primer que cal deixar clar és que, des d’un punt de vista pedagògic, els llibres de text, els manuals, els diccionaris, els llibres de lectura i uns altres materials didàctics són eines fonamentals en el procés d’ensenyament – aprenentatge. O això que dic és cert, o fa molts anys que enganyem els alumnes (i els seus pares). En segon lloc, el boicot faria cosquerelles a aquest empori mastodòntic: pot passar anys i panys sense vendre un llibre i mantindre l’estructura per, quan vinga el cas, tornar a fer negoci. I en tercer lloc, aquesta mesura afonaria algunes empreses mitjanes, i totes les menudes. És a dir, les que en primera (i em sembla que única) instància pagarien el pato serien les nostres, les que se sostenen amb capital valencià. O molt m’equivoque o Bromera, Tàndem, Denes, Marfil, Perifèric, Onada, Germania i Brosquil (per posar alguns exemples), haurien de tancar a curt termini. Totes, sense excepció.

En definitiva, que em sembla que estem fent la feina bruta a qui pretenem atacar (contraatacar, perquè han començat ells amb una estratègia molt meditada). Però no patiu: d’ací uns anys, quan els mestres i professors ens tornem a adonar que els llibres de text i altres materials complementaris són imprescindibles des d’un punt de vista estrictament pedagògic, en tindrem a l’abast. Els publicarà tots McGraw Hill o qualsevol alta editorial pertanyent a qualsevol altre empori propietat de l’oligarquia econòmica que domina (i manipula) l’economia mundial. I no patiu tampoc pel que fa a les extraescolars. Hi haurà teatres, contacontes i granges escola. Seran franquícies (com el McDonalds) que muntarà la mateixa gent, sense competència i llogant a preus de lumpenproletariat qui fins ara havia sigut un modest autònom que amb més o menys dificultats havia pogut fer la viu-viu.

Alguns, abans d’escriure i enviar correus massius, s’ho haurien de fer mirar. A uns altres, sempre ens queda l’opció de no fer-los cas. O potser siga jo qui està equivocat i aquest article no hauria d'haver arribat mai a les vostres mans (o als vostres ulls).

MANIFEST DE SUECA

Els sotasignants, escriptores i escriptors de la comarca de la Ribera, reunits a Sueca davant:

* La situació de ruïna econòmica en què es troba Radiotelevisió Valenciana per la nefasta gestió del Govern Valencià i dels directius.

* Els incompliments de la Llei de Creació pel que fa a la presència del valencià en la programació; pel que fa la desvirtuació de la televisió i la ràdio com a servei públic, i pel que fa a la no potenciació del sector audiovisual valencià i

*L’amenaça d’un ERO que plana sobre els treballadors i les treballadores, així com també la intenció de modificar la llei per tal de deixar oberta la porta a la privatització o externalització de determinats departaments.

Demanem:

* Una Ràdiotelevisió Valenciana dirigida per professionals valencians, coneixedors de la societat valenciana i de la llengua i la cultura pròpies.

* Directius responsables que gestionen els recursos públics amb eficàcia i que facen de la Radiotelevisió Valenciana, - pública, en valencià i de qualitat – un mitjà de comunicació amb el qual es puguen sentir identificats el major nombre de valencians i valencianes.

* Informatius plurals i equilibrats que no estiguen al servei de cap partit polític i en els quals es done veu a les diverses opinions polítiques, sindicals o socials.

* Debats plurals i enriquidors en què participen contertulis, des de sensibilitats diferents, coneixedors dels temes tractats en cada moment i no opinadors a sou procedents de les cadenes de televisió i els mitjans de comunicació més reaccionaris de Madrid.

* Programació en un valencià acurat i ric en varietats, feta per professionals de la plantilla, sense sobrecostos innecessaris i que, a partir d’una òptica valenciana, estiga oberta a un món globalitzat.

* Programació infantil i juvenil en valencià que entretinga i alhora forme el menuts i els joves.

* Potenciació dels actors i actrius, dels dobladors, dels presentadors i, en definitiva dels professionals valencians de l’audiovisual en la programació.

* Potenciació del sector audiovisual valencià i col·laboració en aquelles produccions audiovisuals que tinguen uns mínims paràmetres de qualitat.

I, per tot això, també ens adherim com a col·lectiu a la Declaració de Burjassot.

Sueca, 18 de febrer del 2012.

S’adhereixen:
Manel Arcos i Martínez, Manuel Baixauli, Josep Ballester, Jeremies Barberà, Vicent Borràs, Vicent Climent, Isidre Crespo, Mª Rosa Diranzo, Vicent J. Escartí, Rafael Estrada, Josep A. Fluixà, Josep Franco, Alan Greus, Tobies Grimaltos, Merxe Guillen, Manel Joan Arinyó, Virgínia Martínez, Josep Millo, Nestor Mont, Joaquim Juan-Mompó, Fina López, Josep Lozano, Urbà Lozano, Víctor Mansanet, Àngela Ortiz, Lluís Roda, Emili Piera, Antoni Prats, Enric Ramiro, Xavier Serra, Santi Vallés, Voro Vendrell, Francesc Vera, Francesc Viadel, Mercé Viana i Rafa Xambó.

SOLIDARITAT AMB ELS ALUMNES I ELS PROFESSORS DE L'IES JOAN FUSTER

En obrir l'edició digital del diari Levante veig una notícia que diu, textualment, "Estudiantes de un centro de Sueca provocan un incidente con agentes". Punxe a la notícia i la llig. També hi ha un vídeo, on es veu els alumnes manifestant-se i uns agents de la Guàrdia Civil amb jupetins antibales i no sé quantes coses més dansant pel mig del rogle. Arribe a la coclusió que el titular està equivocat. El títol hauria de dir "Agentes provocan un incidente con estudiantes de un centro de Sueca". La disposició dels sintagmes dins de l'oració és flexible, però fins a cert punt. Si l'ordre afecta al significat fins al punt canviar-lo, no és pertinent. Veieu com fem bé de demanar una educació pública, digna i de qualitat?
Si voleu saber-ne més, podeu punxar aquest enllaç.
La meua solidaritat amb els alumnes del Joan Fuster, amb Voro Vendrell i amb l'altre professor (que no sé qui és).