Aquesta setmana el tastet se'n va a un gènere diferent. Però no sé exactament a quin. A l'assaig, potser? Us presente un fragment del pròleg de l'obra... Dimecres que ve, la solució. Però mentrestant, el tastet us pot donar per pensar. I per opinar, si voleu.
El País Valencià presenta una crosta dura de rompre i poc afable, aspra, desagradable, sovint ignominiosa. No negaré que hi hagi motius per a adoptar posicions d'escapisme olímpic o de romàntica derrota. Però potser aquestes actituds també són l'efecte d'una certa mandra i d'un gust pel victimisme. Hi ha tantes coses sobre nosaltres mateixos que encara no sabem! I consti que ho dic sense mica d'ingenuïtat, basant-me en una revisió dels catàlegs editorials. Són pocs els llibres produïts al país que no defugen la realitat més o menys immediata. I la premsa indígena no fa sinó augmentar l'embull. Com a resultat de tot plegat, vivim en la més completa desorientació.
La meva Sinera
-
Després de vint-i-vuit anys, em pensava que potser seria impossible trobar
això que vaig escriure a la Web d'Arenys a a Vilaweb, en una mena de marató
--24...
Fa 6 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada