Aquesta setmana el tastet se'n va a un gènere diferent. Però no sé exactament a quin. A l'assaig, potser? Us presente un fragment del pròleg de l'obra... Dimecres que ve, la solució. Però mentrestant, el tastet us pot donar per pensar. I per opinar, si voleu.
El País Valencià presenta una crosta dura de rompre i poc afable, aspra, desagradable, sovint ignominiosa. No negaré que hi hagi motius per a adoptar posicions d'escapisme olímpic o de romàntica derrota. Però potser aquestes actituds també són l'efecte d'una certa mandra i d'un gust pel victimisme. Hi ha tantes coses sobre nosaltres mateixos que encara no sabem! I consti que ho dic sense mica d'ingenuïtat, basant-me en una revisió dels catàlegs editorials. Són pocs els llibres produïts al país que no defugen la realitat més o menys immediata. I la premsa indígena no fa sinó augmentar l'embull. Com a resultat de tot plegat, vivim en la més completa desorientació.
El problema de la Terra és tot allò que els humans tenim i que ens neguem a
deixar estar
-
La vida és anar dient adéu per obrir nous horitzons.
Als Prineus no és permès de banyar-se a llacs d’alta muntanya; som tants, i
tan brètols, que ho destr...
Fa 13 hores
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada