Aquesta setmana el tastet se'n va a un gènere diferent. Però no sé exactament a quin. A l'assaig, potser? Us presente un fragment del pròleg de l'obra... Dimecres que ve, la solució. Però mentrestant, el tastet us pot donar per pensar. I per opinar, si voleu.
El País Valencià presenta una crosta dura de rompre i poc afable, aspra, desagradable, sovint ignominiosa. No negaré que hi hagi motius per a adoptar posicions d'escapisme olímpic o de romàntica derrota. Però potser aquestes actituds també són l'efecte d'una certa mandra i d'un gust pel victimisme. Hi ha tantes coses sobre nosaltres mateixos que encara no sabem! I consti que ho dic sense mica d'ingenuïtat, basant-me en una revisió dels catàlegs editorials. Són pocs els llibres produïts al país que no defugen la realitat més o menys immediata. I la premsa indígena no fa sinó augmentar l'embull. Com a resultat de tot plegat, vivim en la més completa desorientació.
L'illa sense mort
-
Article publicat a la revista *Caràcters*, núm. 101 (desembre 2024) i a *La
Veu de Benicarló*, núm. 1493 (8 d'agost de 2025).
*Lucia Pietrelli*
*Deimos*
...
Fa 12 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada