Una altre poema del tastet de la setmana.
Sens dubte que és millor això que res.
Algú t'ha invitat a entrar en el joc
i tu, dúctil, hi has acceptat de grat.
Les regles, estricte i inconfusibles,
van coneixent-se sobre el terreny, cada
pauta, alguna tria, certes hipòtesis.
No són, tanmateix, iguals per a tots.
Tot déu ho sap i prefereix no admetre-ho.
I ara trobes que, potser, més que un joc,
es tracta només d'un fals simulacre,
un número de fira per peassar
el temps, una tàctica. Entens, però,
que no has fet res, ni de lluny, per difondre-ho.
Això són figues d'un altre paner.
Soc capità del meu trepig
-
Amb el ritme dels humans, faig el camí;
rebent raigs d’aquest Sol net quan tot reneix
A poc a poc, faig la pregària del meu joc
d’infant rebel, àvid d...
Fa 2 hores
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada