Uns dies als llacs de la Maragda (XXII)
-
Vaig fer el sopar amb el cor encongit i les llàgrimes a la comissura dels
ulls. Era una sensació com de crit ofegat, que no podia sortir i que es
...
Fa 6 hores
3 comentaris:
Gràcies per seguir-nos, Urbà, als xavals els ha motivat molt. Ja saps que eres un dels nostres escriptors de capçalera.
Alicia
Les gràcies han de ser per a vosaltres, sens dubte.
Frise per llegir-me Femení singular...
Publica un comentari a l'entrada