Marroc (XIII). L'ambigu art de vendre.
-
Com sempre, esmorzem tots quatre al terrat del riad. Tot seguit, la Merche
i jo anem a comprar records, perquè d’aquí a unes hores, deixarem aquesta
ci...
Fa 6 hores
Entrades
2 comentaris:
Vaig veure Mercedes Sosa (q.e.p.d.) en una festa del PCPV a Alaquàs (crec que era el 1983) Quan acabà el concert anàrem a saludar-la (vaig anar obligat per la meua núvia, perquè a mi em resulta violent això de dirigir-me a una persona que no conec) Mercedes Sosa em va abraçar. Era càlida, blaneta, acollidora, propera, dolça... Que em pau descanse per sempre d'aquest món miserable, d'aquesta vall de llàgrimes i visca per sempre amb Déu Nostre Senyor. Amen.
No deixeu d'escoltar els seus dos últims discs: Cantora 1 i Cantora 2. Dues vertaderes joies.
Publica un comentari a l'entrada