Uns dies als llacs de la Maragda (XXIV)
-
Asseguda al costat de l’aigua, em sentia protegida per la immensitat
tèrbola del pantà, lluny de l’edifici sinistre que m’empresonava. El corsec
del c...
Fa 8 hores
4 comentaris:
No tinc ni idea d'on està, però és molt bonic, em sembla increible que eixos arcs aparentment tan fràgils es mantinguen després de tants anys.
Per dir alguna cosa, jo diria que podria ser el monestir de Santa Maria de la Murta en Alzira.
Té raó, no has amagat la identitat; no sabia qu'en ai-Xaló existira açò: jo pensava que per allà eren tot «riuraus»...
N'hi ha prèmit?
Jo no sé on estan eixes restes, podries dir-ho, no?
Que m'he quedat amb el dubte...
Lleva-li el ai-
Publica un comentari a l'entrada