Una magnífica cançó, al meu entendre: Moonlight shadow, de Mike Oldfield. La veu de Maggie Reilly posa els pèls de punta. Per cert, que la Maggie passarà en la història de la música com una gran desconeguda per dos motius. En primer lloc perquè sempre que es nomenen les cançons (i especialment aquesta) es diu que és del seu compositor, i no qui la canta, com sol ser habitual. I en segon, perquè sovint, i com s'estilava en els anys 80, les interpretacions a TV eren en play-back i Maggie era substituïda per una altra cantant. Punxant ací podeu veure com a curiositat un autèntic nyap de la televisió francesa, amb Wendy Roberts suplantant la veu original. És també especialment còmic veure-hi el mateix Mike Oldfield en pla de pasota total i després tocant la guitarra en posicions completament impossibles, potser com a protesta per obligar-lo a la pallassada del play-back.
En fi, que us deixe la cançó, en la seua versió sencera de més de cinc minuts, i no en la mutilada que posaven a les radiofórmules (una altra exigència absurda dels anys 80).
The last that ever she saw him
Carried away by a moonlight shadow
He passed on worried and warning
Carried away by a moonlight shadow.
Lost in a river last saturday night
Far away on the other side.
He was caught in the middle of a desperate fight
And she couldn't find how to push through
The trees that whisper in the evening
Carried away by a moonlight shadow
Sing a song of sorrow and grieving
Carried away by a moonlight shadow
All she saw was a silhouette of a gun
Far away on the other side.
He was shot six times by a man on the run
And she couldn't find how to push through
I stay
I pray
I see you in heaven far away
I stay
I pray
I see you in heaven far away
Four am in the morning
Carried away by a moonlight shadow
I watched your vision forming
Carried away by a moonlight shadow
Star was light in a silvery night
Far away on the other side
Will you come to talk to me this night
But she couldn't find how to push through
I stay
I pray
I see you in heaven far away
I stay
I pray
I see you in heaven far away
Far away on the other side.
Caught in the middle of a hundred and five
The night was heavy but the air was alive
But she couldn't find how to push through
Carried away by a moonlight shadow
Carried away by a moonlight shadow
Far away on the other side.
Entrades
8 comentaris:
Al meu parer és una de les cançons amb més poder d'evocació de la història de la música pop. Un univers de cinc minuts. Destaca fins i tot amagada en un matí de radiofórmula perquè mai podrà ser una cançó més.
No m'agrada Mike Oldfield, però de vegades els planetes s'alineen i no miren qui està baix...
Una cançó impressionant, però brutal el vídeo del playback! (N'havia vist un amb l'Anita Hegerland, però aquest no). Cap dels músics que surten són els habituals del grup del Mike Oldfield. Deurien arreplegar els primers que passaven per allà. No m'estranya que el tio passés de tot.
No l’havia sentida mai sencera, és molt bona. Molt susceptible de ser desvirtuada per la música màquina.
Hòstia quina passada!!!
Gràcies ginjol pel regal d´este moment que m´has fet passar. Bé, tu i també l´Olfield.
Who knows where to download XRumer 5.0 Palladium?
Help, please. All recommend this program to effectively advertise on the Internet, this is the best program!
Esta cançó, inclosa al seu disc "Crises", va ser al meu parer el seu darrer gran èxit. Després va traure alguna cançoneta com el "To France" o el Crimen of Passion" que també tingueren un cert èxit. Però a partir d'haí: res de res. A versionejar i reversionejar el Tubular Bells i a viure del conte.
Bona bonissima i a sobre versió extesa.
Aquests dies on s'ecolta parlar tant de Newmoon va be tenir aquesta iluminació tant evocadora. Gràcies.
En aquella època es deia que Mike Oldfield vivia ja en el futur de la música. A hores d'ara crec que ningú ha passat ni pel seu costat. Què gran ha sigut! Què se n'ha fet d'ell?
Publica un comentari a l'entrada