Una ullada a «La vida somnàmbula» (1): quan creus que ja s’acaba
-
Els obstacles, les dificultats, les resistències es poden convertir en un
estímul per a l’acció o el pensament. Si més no, ens obliguen a reaccionar,
a p...
Fa 1 dia
Entrades
1 comentari:
Encara que no sóc funcionari (de moment)si sóc profe interí. Jo també he vist com una colla d'esgarramantes feien els diners a cabaçades, com si tingueren una maquineta per imprimir-los, a costa de anar sembrant grues per tot els llocs, des de la gran ciutat fins el poblet més menut; com comprar-se un pis era (i és) signar un pacte amb el dimoni bancari, empenyorant fins allò que no es diu; com fins el més brètol anava tirant d'Audi o BMW mentre altres es trencaben el cul estudiant; sí, jo també pense que de quant en quant va bé que a alguns els toquen un poc el llom. El problema de tot açò és que la crisi no és selectiva i ens fot de mala manera a tots, i no només als que l'han causada, com ens agradaria.
Publica un comentari a l'entrada