Oda a l'esperit misteriós de la natura
-
Joglar de la foscor de l'univers,
que arribes,
i et fas tro,
i deslligues el llampec sobre les teules,
deslliura'ns del bramul llunyà del brau,
que brand...
Fa 11 hores
Entrades
3 comentaris:
M'unisc al teu adéu a Antonio. A més, a la teua manera, sense més paraules que les necessàries.
Una abraçada.
Fa un moment via Skype intentava consolar a una amiga que plorava la seua mort com si la d'un bon amic es tracatara. Com ella ha dit: "es que ha estat amb mi vint-i-cinc anys de la meua vida sense posar-me els cuernos". La meua dels vint-i-cinc queda encara lluny però no se li recordaré el tipet que semblava anar a trencar-se en qualsevol moment, la mirada perduda i la veu apagant-se en un dels primers concerts que va fer després de la mort de la seua companya Marga.
Tot el dia sentint la seua música i no me'n canse.
Publica un comentari a l'entrada