RAPSÒDIES I RENILLS / 4

Aquesta setmana la rapsòdia és compartida per dues saforenques. Una, Marta Insa, repeteix, però no puc més que agrair-li públicament que haja parlat a Apunts diaris, el seu bloc, de Plagis. L'altra, l'olivera i amiga Rosa Costa, que també en parla al seu Les lletres ballen. És justament el primer post des de fa molt de temps. Celebre que hagen passat cursets i incorporacions a la feina i estiga ja més per la feina de les opos i la d'actualitzar periòdicament el bloc. Crec que és molt important (per a mi ho és) conéixer les reaccions i les valoracions de persones anònimes (o no; quan dic anònimes vull dir lectors, i no gent especialitzada) al voltant d'una obra literària. Així que us encoratge a dir la vostra, en aquest post o en qualsevol altre, sobre Plagis.
El renill ve de la mà de Víctor Pàmies a Raons que rimen. Evidentment no és per al Víctor, el renill, sinó per algunes actituds i derivacions poc recomanables dels catosfèrics. Bé, millor ho llegiu i ja em direu. Poseu una atenció especial a algun dels comentaris, que diuen més del que sembla a primera vista. Crec que a algú això dels blocs se li n'ha anat de les mans. Potser hi haurà una passa de blogorèxia (i perdoneu-me el neologisme).