Sí, ja sé que el títol no és massa original, però és que arribe amb la gasolina justa. Quinze dies de relax, crec que merescuts. No tindré internet. No m'envieu correus, no em feu comentaris... Bé, podeu fer-ne, però he habilitat el control de comentaris per si a algun carabassa li pega per posar algun destrellat i està quinze dies penjat. Això sí, només torne revisaré què m'heu escrit i ho faré públic. Ja sabeu, si voleu contar-me anècdotes, jo encantat.
Finalment la crítica de la Najat El Hachmi i de L'últim patriarca la penjaré en tornar de vacances. He acabat la novel·la aquesta vesprada, però és un llibre que a més d'acabar-lo de llegir s'ha de pair. Ben paït. I per fer un nyap preferesc deixar-ho per més endavant. Em sap greu per la Begonya Soler, però què hi farem! Això sí, us avance que si podeu el llegiu. Sens dubte, paga la pena, i a més té l'encant d'aquelles coses originals i diferents. Exòtic, potser. Una mora escrivint català! I que conste que ho dic amb tot el respecte del món, i reproduint una frase que la mateixa autora fa servir al llibre. Ens calen moltes Najats i ens sobren molts Mimouns (que malauradament sovint també porten per nom Antoni, Enric o John). I no dic res més. La crònica completa, cap al 16 d'agost.
Una abraçada.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Entrades
1 comentari:
Publica un comentari a l'entrada