dilluns, 3 de setembre del 2012

DES D'ORRIOLS / 1

Enguany el meu fill està decidit a acompanyar-me a Orriols tots els partits del Llevant. L'any passat només va venir un parell de vegades, però aquest ja en porta dos de dos. El dia de l'Atlètic, bé. Ahir, a la mitja part, volia anar-se'n del camp. Sort que el vaig poder convéncer: al final, èxtasi amb el gol de Míchel, al minut 93 i de rebot. També valen.
Crec que els abonaments ja estan pagats per a tota la temporada. Per si teniu dubte, us adjunte una foto.

a

4 comentaris:

  1. Josep21:34:00

    Fa goig vore eixa alegria paterna :)

    I ja ho diu el refrany: "qui no s'assembla a son pare..." ;)

    ResponElimina
  2. Anònim11:30:00

    Quina festassa!!!! i quin foto més xula, els dos Urbans!!!.
    Enhorabona.

    ResponElimina
  3. Anònim11:30:00

    ais, tant d'anonimat... sóc esperança

    ResponElimina
  4. Clidice11:56:00

    realment és espectacular l'expressió paterna, dóna per tot un treball antropològic.

    ResponElimina

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.