Fa un moment via Skype intentava consolar a una amiga que plorava la seua mort com si la d'un bon amic es tracatara. Com ella ha dit: "es que ha estat amb mi vint-i-cinc anys de la meua vida sense posar-me els cuernos". La meua dels vint-i-cinc queda encara lluny però no se li recordaré el tipet que semblava anar a trencar-se en qualsevol moment, la mirada perduda i la veu apagant-se en un dels primers concerts que va fer després de la mort de la seua companya Marga.
M'unisc al teu adéu a Antonio. A més, a la teua manera, sense més paraules que les necessàries.
ResponEliminaUna abraçada.
Fa un moment via Skype intentava consolar a una amiga que plorava la seua mort com si la d'un bon amic es tracatara. Com ella ha dit: "es que ha estat amb mi vint-i-cinc anys de la meua vida sense posar-me els cuernos". La meua dels vint-i-cinc queda encara lluny però no se li recordaré el tipet que semblava anar a trencar-se en qualsevol moment, la mirada perduda i la veu apagant-se en un dels primers concerts que va fer després de la mort de la seua companya Marga.
ResponEliminaTot el dia sentint la seua música i no me'n canse.
ResponElimina